■ cular

Homòfon: colar, culà
Etimologia: de cul 1a font: c. 1865
    verb
  1. transitiu Fer o reforçar el cul dels ciris o les candeles.
  2. intransitiu nàutica
    1. Perdre l’estabilitat una embarcació enfonsant-se per la part de popa.
    2. Donar un cop de quilla sobre el fons quan hom navega en poca aigua.