■ culminació

Partició sil·làbica: cul_mi_na_ci_ó
Etimologia: de culminar
    femení
    1. Acció de culminar;
    2. l’efecte.
  2. astronomia
    1. Pas d’un astre pel meridià d’un lloc.
    2. culminació inferior Culminació que té lloc a la major distància del zenit.
    3. culminació superior Culminació que té lloc a la menor distància del zenit.
  3. geologia
    1. Figura que resulta de la interferència de dos anticlinals.
    2. Bombament dels estrats que es produeix en els contorns d’un encavalcament.