■ culte2
| | culta

Etimologia: del ll. cultus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Dotat de cultura. Un home culte. Una nació culta.
    1. Propi de la cultura. Llenguatge culte.
    2. mot culte lingüística Cultisme.



    3. Vegeu també:
    culte1