■ cultiu

Partició sil·làbica: cul_tiu
Etimologia: d’un ll. vg. *cultivus, -a, -um, der. del ll. cultus, participi de cŏlĕre ‘conrear; retre culte’ 1a font: 1597
    masculí
  1. Conreu.
  2. microbiologia
    1. Població activa microbiana que ha crescut a costa d’un medi de cultiu.
    2. Tècnica de laboratori que té per finalitat d’obtenir i manejar quantitats elevades de microorganismes per poder-los estudiar o extreure’n substàncies que interessen, com antibiòtics, proteïnes, polisacàrids, etc.