cúpula

Accessory
Etimologia: de l’it. cùpola ‘volta d’un edifici’, del ll. cūpŭla, dimin. de cupa ‘bota gran’, per comparació formal 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení
  1. arquitectura i art Cobertura que, amb una superfície semiesfèrica engendrada per la rotació d’un eix central, cobreix una planta constituïda per un cilindre o un polígon de molts costats.
  2. astronomia Coberta metàl·lica mòbil de l’edifici que resguarda un telescopi.
  3. botànica
    1. En les fagàcies, involucre acrescent llenyós que embolcalla la base dels fruits (glans, fages, etc.).
    2. Aril del teix.
    3. En les pteridospermes, embolcall que inclou una llavor o unes quantes.
  4. geologia Petita protuberància que se separa del cos principal d’una intrusió ígnia.