■ cúria

Partició sil·làbica: cú_ri_a
Etimologia: del ll. cūrĭa ‘local del senat i altres assemblees romanes’ 1a font: 1650
    femení
  1. història
    1. Divisió de la primitiva ciutat de Roma.
    2. Al Baix Imperi, senat de cadascuna de les ciutats romanes.
  2. A l’antiga Roma, edifici del fòrum on tenien lloc les assemblees civils, especialment les del senat, o religioses.
  3. catolicisme
    1. Conjunt dels organismes administratius, judicials i de govern per als afers eclesiàstics.
    2. cúria diocesana Organisme al servei del bisbe compost de diferents membres administratius i judicials.
    3. cúria romana Organisme al servei del papa per a regir l’Església Catòlica.
    1. Conjunt d’advocats, d’escrivans, de procuradors, etc., en l’administració de justícia.
    2. cúria règia història Conjunt d’alts funcionaris palatins i òrgan central restringit del govern dels Capets.
  5. cúria de mar història Consolat de mar.