■ cursar

Etimologia: del ll. cursare, íd. 1a font: 1596
    verb
  1. transitiu Donar curs (a una sol·licitud, a una instància o a un expedient), trametent-los al tribunal o a l’autoritat corresponent. El departament corresponent cursarà la vostra sol·licitud. La denúncia que vau presentar ja està cursada.
  2. transitiu ensenyament Assistir (a un curs), estudiar (una matèria), seguir (uns estudis, etc.). Ha cursat el primer any de filosofia.
  3. intransitiu medicina i patologia Presentar una malaltia un símptoma o un conjunt de símptomes determinats. Són moltíssimes les malalties que cursen amb febre.