■ dàctil1

Etimologia: del ll. dactўlus, i aquest del gr. dáktylos ‘dit’, per l’analogia de les tres síl·labes del peu mètric amb les tres falanges dels dits 1a font: 1757, DTo.
masculí poètica Peu de la mètrica grega i llatina que consta d’una síl·laba llarga i de dues de breus.


Vegeu també:
dàctil2