■ daltabaix

Partició sil·làbica: dal_ta_baix
Etimologia: aglutinació de dalt i a baix
  1. adverbi De dalt d’una cosa fins a baix, a terra. Estava enfilat a l’armari i va caure daltabaix.
  2. masculí
    1. Esdeveniment calamitós que capgira totalment l’ordre de les coses, que produeix la ruïna d’una fortuna, d’un afer, d’un establiment.
    2. Gran escàndol, avalot, baralles.