datiu2 | dativa

Accessory
Partició sil·làbica: da_tiu
Etimologia: del ll. dativus, -a, -um, íd., der. de dare ‘donar’ 1a font: 1272, CTort.
Body
    adjectiu dret civil
  1. Dit del tutor o curador nomenat pel jutge, en defecte de tutor testamentari o legítim.
  2. Dit de la tutela deferida pel jutge.
  3. Dit del curador del fideïcomís i de l’herència jacent nomenat pel jutge en defecte de testamentari.


  4. Vegeu també:
    datiu1