■ daurat2
| | daurada

Partició sil·làbica: dau_rat
Etimologia: de daurar 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. De color d’or.
    2. figuradament Dit d’una època, d’un període de temps caracteritzats per la prosperitat i l’esplendor. Els anys daurats del cinema americà. El segle XV va ser el període daurat de la literatura catalana.
    3. figuradament Dit d’un somni, d’una il·lusió que representen la màxima aspiració d’algú. El somni daurat del pare era fer la volta al món.
  2. masculí Dauradura.



    3. Vegeu també:
    daurat1