de facto*

Accessory
Pronúncia: defákto
Etimologia: expressió ll., ‘de fet, segons el fet’, usada per a indicar el reconeixement d’algun fet com a resultat de la seva mateixa existència (per oposició a de jure)
Body
locució adverbial i locució adjectiva dret Locució que expressa posició o situació de fet, en contraposició a la situació jurídica (de iure).