■ debilitat

Etimologia: del ll. debilĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Feblesa, deficiència de força, de vigor, de resolució.
    1. Allò en què hom és feble o dèbil. Les debilitats humanes.
    2. debilitat mental psiquiatria Estat psíquic caracteritzat per una disminució anormal de la capacitat intel·lectual de la persona.
  3. Inclinació, propensió. Té una debilitat per les flors.