■ decaïment

Partició sil·làbica: de_ca_ï_ment
Etimologia: de decaure 1a font: s. XIII
    masculí
  1. Estat de la persona o la cosa decaiguda.
  2. Manca de forces o de vigor en el cos o en l’ànim.
  3. decaïment radioactiu física atòmica Desintegració.