■ declamació

Partició sil·làbica: de_cla_ma_ci_ó
Etimologia: del ll. declamatio, -ōnis, íd. 1a font: 1757, DTo.
    femení
    1. Acció de declamar.
    2. Art que dirigeix l’ús de les diferents formes de la dicció expressiva en la interpretació de texts parlats, tant en discursos com en teatre.
  2. literatura
    1. La cosa declamada.
    2. Discurs que hom componia en les escoles d’eloqüència de Roma.
    3. Oració escrita o pronunciada com a exercici en les regles de la retòrica, gairebé sempre sobre un tema fixat.