■ declamar

Etimologia: del ll. declamare, íd. 1a font: 1757, DTo.
    verb
  1. transitiu
    1. Recitar marcant el sentit amb l’entonació i l’accionat convenient. Declamar un discurs.
    2. usat absolutament Aprendre a declamar.
  2. intransitiu
    1. Parlar pomposament, teatralment.
    2. Parlar amb una excessiva vehemència contra quelcom.