decrèpit | decrèpita

Accessory
Etimologia: del ll. decrepĭtus, -a, -um, íd., der. de crepĭtus ‘espetec’ (crepĭtus ventris ‘pet’), i aquest, de crepare ‘espetegar, esclatar’; probablement, decrepĭtus (amb el prefix negatiu de-), en ll. popular, s’aplicava brutalment als vells ‘que ja no s’aguanten els pets’ 1a font: c. 1500, Cauliach
Body
adjectiu Dit de qui ha arribat en un grau extrem de decadència física a causa de la vellesa.