decumanus*

Pronúncia: dekumánus
Etimologia: [mot llatí]
    masculí arqueologia
  1. En les ciutats i els campaments romans, cadascun dels carrers paral·lels orientats d’oest a est.
  2. decumanus maximus Decumanus principal que travessa una ciutat o un campament pel centre, i que s’encreua amb el cardo maximus en el fòrum.