■ decúria

Partició sil·làbica: de_cú_ri_a
Etimologia: del ll. decŭrĭa, íd.
    femení història
  1. Grup de deu soldats de cavalleria que cada tribu proporcionava a l’exèrcit romà i que constituïa la desena part de la centúria.
  2. Divisió de la cúria municipal romana o senat local, al capdavant de la qual hi havia un decurió.