■ decurió

Partició sil·làbica: de_cu_ri_ó
Etimologia: del ll. decŭrĭo, -ōnis, íd.
    masculí història
  1. En l’exèrcit romà, sotsoficial de cavalleria que comandava deu cavallers.
  2. A Roma, cap d’una família que representava aquesta en la cúria municipal o senat local.
  3. A les províncies romanes, membre de les assemblees municipals que s’encarregava de l’administració a canvi d’un impost.