deducció

Accessory
Partició sil·làbica: de_duc_ci_ó
Etimologia: del ll. deductio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV
Body
    femení
    1. Acció de deduir;
    2. l’efecte. Deducció fiscal.
  1. lògica Raonament mitjançant el qual hom conclou rigorosament d’una proposició o d’unes quantes (premisses) una altra que n’és la conseqüència (conclusió), en virtut d’unes regles lògiques.