■ deduir

Partició sil·làbica: de_du_ir
Etimologia: del ll. deducĕre, íd. 1a font: 1364
    verb transitiu
    1. Treure d’una proposició les conseqüències que conté implícitament.
    2. Obtenir com a resultat d’un raonament. I d’això, quines conseqüències en dedueixes?
  2. Rebaixar (una partida) d’alguna quantitat. Del compte cal deduir aquesta quantitat, que ja és pagada.
  3. dret Al·legar, presentar, les parts, llurs defenses o drets.