■ defensor | defensora

Etimologia: del ll. defensor, -ōris, íd. 1a font: c. 1500
  1. adjectiu i masculí i femení Persona que defensa (algú o alguna cosa). Els defensors de la muralla. Els defensors de la pàtria. Les tropes defensores.
  2. masculí i femení
    1. dret processal En un procediment judicial, advocat designat, d’ofici o lliurement, per a la defensa dels interessos d’una persona o una entitat.
    2. dret processal Advocat designat per a la defensa del processat o encartat.
    3. defensor del poble dret administratiu A l’estat espanyol, alt comissionat de les corts generals, designat per aquestes i només responsable davant d’elles, que té per missió defensar els drets dels ciutadans i que, amb aquesta finalitat, supervisa l’activitat de l’administració civil i militar.
    4. defensor del vincle dret canònic Eclesiàstic que en les causes sobre l’existència del vincle del matrimoni té la missió d’oposar-se a la petició de nul·litat.
    5. defensor judicial dret civil Persona designada pel jutge per a representar els interessos dels menors no emancipats en aquells judicis en els quals llurs interessos són incompatibles amb els de llurs pares.