■ deferir

Etimologia: del ll. defērre, íd. (cf. preferir) 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Acordar a algú honors, dignitats. Els honors que li han estat deferits.
  2. transitiu
    1. Sotmetre (alguna cosa) a la determinació d’altri, a una jurisdicció. El rei li deferí el comandament de l’exèrcit. L’examen d’aquesta qüestió serà deferit a una comissió de senadors.
    2. dret civil Atribuir (l’herència d’algú) a un hereu determinat. Deferir els béns als fills del finat.
    3. deferir el culpable a (una autoritat) dret Denunciar-l’hi.
    1. transitiu Cedir (alguna cosa) per condescendència.
    2. intransitiu Cedir per respecte o consideració.
    3. intransitiu Condescendir respectuosament. Jo defereixo a la seva edat.