■ deficient

Partició sil·làbica: de_fi_ci_ent
Etimologia: del ll. deficiens, -ntis, íd., participi pres. de deficĕre ‘mancar, no ser suficient’, der. de facĕre ‘fer’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Que arriba curt, que no arriba, a allò calgut. Aquesta subvenció és deficient. La seva salut és molt deficient. Té una preparació científica deficient.
  2. deficient mental (o simplement deficient) adjectiu i masculí i femení psiquiatria i dret Disminuït, totalment o parcialment, en la seva activitat intel·lectual.
  3. molt deficient masculí ensenyament Nota d’examen o d’avaluació en què un examinand és declarat suspès en el grau més baix de la puntuació.