■ deflagració

Partició sil·làbica: de_fla_gra_ci_ó
Etimologia: del ll. deflagratio, -ōnis ‘incendi, combustió’ 1a font: 1868, DLCo.
femení química i armament Reacció de transformació de certs explosius en la qual l’acció inicial, tèrmica o mecànica, es propaga molt de pressa a tota la superfície de l’explosiu, que entra en combustió de fora a dins.