■ defraudació

Partició sil·làbica: de_frau_da_ci_ó
Etimologia: del ll. defraudatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de defraudar;
    2. l’efecte.
    1. dret Perjudici material que, amb dol o engany, és causat a una persona, o que un funcionari públic o un particular causen a l’estat.
    2. dret fiscal Infracció comesa mitjançant engany o mala fe per tal d’eludir el pagament d’imposts o contribucions.
    3. dret penal Gènere de delictes contra la propietat caracteritzats per la concurrència d’engany i de perjudici econòmic a un tercer.