■ defraudar

Partició sil·làbica: de_frau_dar
Etimologia: del ll. defraudare, íd. 1a font: 1272, CTort.
    verb transitiu
  1. dret
    1. Fer una defraudació.
    2. per extensió Defraudar la soldada.
  2. No correspondre alguna cosa a allò que hom n’esperava. Això m’ha defraudat en les meves esperances. Això ha defraudat les meves esperances.