■ degeneració

Partició sil·làbica: de_ge_ne_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. degeneratio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció de degenerar;
    2. l’efecte.
  2. biologia i patologia Estat patològic de la substància viva (òrgan, teixit o cèl·lula) manifestat per modificacions de l’estructura morfològica, física o química.
  3. física
    1. En mecànica quàntica, propietat d’un valor propi d’un observable, segons la qual hi ha diferents estats propis de l’observable que tenen per valor propi el considerat.
    2. per extensió Propietat d’una magnitud física, per a cada valor de la qual és possible de trobar diversos estats diferents.