■ deïcidi

Partició sil·làbica: de_ï_ci_di
Etimologia: del b. ll. deicidium, íd. 1a font: c. 1900, Verdaguer
    masculí
  1. mitologia Acció d’occir un déu.
  2. cristianisme Occisió de Jesús com a Déu-home.