■ deífic
| | deífica

Partició sil·làbica: de_í_fic
Etimologia: del ll. ecl. deificus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV
    adjectiu
  1. Que procura la intervenció divina, de quelcom de diví. La unió deífica entre l’espòs i l’esposa.
  2. Diví.