■ deïficar

Partició sil·làbica: de_ï_fi_car
Etimologia: del ll. ecl. deificare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Divinitzar.
    2. Considerar com a déu, col·locar en el nombre dels déus.
    3. Fer (algú o alguna cosa) objecte d’un culte.
  2. cristianisme Fer algú partícip de la vida divina mitjançant la gràcia.