■ deixatar

Partició sil·làbica: dei_xa_tar
Etimologia: del ll. exaptare ‘adaptar, lligar’, que degué prendre el sentit de ‘deslligar, desfer’, com a forma negativa de aptus, aptare 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Fer que un sòlid en contacte amb un líquid es disgregui i s’hi mescli.
  2. pronominal figuradament Perdre vigor, consistència, etc., una obra literària, una actuació, una conferència, etc.