■ dejunar

Etimologia: del ll. jejunare, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb intransitiu
  1. No prendre aliments o prendre’n en una quantitat escassa durant un temps més o menys llarg. Mentre ell s’afarta, els fills dejunen.
  2. religió
    1. Fer dejuni. Dejunar els dies prescrits per l’Església.
    2. per extensió Fer abstinència de carn.