■ delació

Partició sil·làbica: de_la_ci_ó
Homòfon: deleció
Etimologia: del ll. delatio, -ōnis, íd., der. de defērre ‘deferir’ 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Acció de delatar. La policia se n’assabentà per una delació.
  2. dret català En el procés d’adquisició de l’herència, manifestació per la qual el cridat, sia per voluntat del causant o per la llei, immediatament l’accepta o la repudia.