■ delectació

Partició sil·làbica: de_lec_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. delectatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Plaer gustat amb plenitud.
  2. delectació morosa Plaer que hi ha en una temptació, que hom retarda de rebutjar.