■ delicat
| | delicada

Etimologia: del ll. delĭcatus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. Que és d’una finor extrema. Perfums delicats. Menjars delicats.
    2. figuradament Faccions delicades. Pensaments delicats.
    1. Sensible a les menors impressions exteriors, fàcil de deteriorar-se o espatllar-se. Té la pell molt delicada. La camèlia és una flor molt delicada. Una roba delicada.
    2. Feble, malaltís. Tenir la vista delicada. És una persona molt delicada. Salut delicada.
  3. Que demana d’ésser executat o tractat amb una gran cura, amb habilitat. Una operació delicada. Un assumpte delicat.
    1. Dotat d’una gran finesa d’apreciació, capaç de fer les distincions més subtils. Un paladar delicat. Una orella molt delicada per a la música.
    2. De mal acontentar. Ésser molt delicat en el menjar.
    3. Escrupolós. Ésser molt delicat en matèria d’honor.
    1. Dotat d’una gran finesa d’execució, que procedeix amb escrupolositat, amb una gran cura. És molt delicat en el parlar.
    2. per extensió Una manera delicada de fer les coses, de dir les coses.