■ delicte

Etimologia: del ll. delictum, íd. 1a font: 1398, Metge
    masculí
  1. dret penal
    1. Acció prohibida per la llei, segons l’ordenament jurídic de cada estat, sota l’amenaça d’una pena. Cometre un delicte. Delicte perseguible a instància de part, d’ofici.
    2. cos del delicte Objecte material amb el qual o sobre el qual ha estat comès un delicte.
    3. en flagrant delicte En el moment de cometre’l.
  2. per extensió Ha comès el delicte de no saludar-me.