dèmon

Etimologia: del gr. daímon, íd.
    masculí religió i mitologia
  1. Personificació indeterminada de forces de la natura o de l’ànima humana.
  2. especialment En el món grecoromà, esperit o geni que presidia el destí d’algú donant-li bones o males inspiracions. El dèmon de Sòcrates.