■ denotació

Partició sil·làbica: de_no_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. denotatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de denotar;
    2. l’efecte.
  2. lògica i lingüística Referència, exterior a la llengua i d’identificació més o menys directa, que un mot fa a un objecte, a una persona, etc.