■ departir

Etimologia: del b. ll. departīre ‘dividir’ 1a font: 1244
    verb
  1. transitiu antigament Dividir en parts.
  2. transitiu antigament Repartir, distribuir.
    1. transitiu Separar (una cosa) d’una altra. Departir l’or de l’argent.
    2. transitiu figuradament No saber departir ver de fals.
    3. transitiu Descompartir. La gent s’hi hagué de posar per departir-los.
    4. pronominal Departir-se de l’estimada.
  4. pronominal figuradament Canviar de manera de pensar o d’obrar. S’ha departit de la seva prudència habitual.
  5. intransitiu Conversar.