■ dependre

Homòfon: deprendre
Etimologia: del ll. dependēre, íd., der. de pendēre, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb intransitiu
    1. Ésser, una cosa, condicionada per una altra, estar lligada amb una altra que n’és una causa d’existència o una condició necessària. La conclusió depèn de les premisses. No sé si sortirem: depèn del temps que farà. Això depèn de les circumstàncies.
    2. depèn (o això depèn) Expressions usades per a replicar a una afirmació feta per algú o per a posar-la en dubte. Si vas al Pirineu passaràs fred. Això depèn!
    3. depèn (o això depèn) Expressions usades com a resposta o com a introducció d’una resposta quan hom no pot o no vol definir-se. El vi és bo o dolent per a la salut? Això depèn. Vindràs a l’excursió? Depèn.
  2. Estar, una cosa, subordinada a una altra, formar-ne part, pertànyer-hi.
    1. Estar una persona sota el domini o l’autoritat d’una altra, a les seves ordres.
    2. Necessitar, una persona, l’auxili o la protecció d’una altra. La seva vida depèn dels metges.