■ derivació

Partició sil·làbica: de_ri_va_ci_ó
Etimologia: del ll. derivatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de derivar o de derivar-se;
    2. l’efecte.
  2. cirurgia Procediment quirúrgic que consisteix a alterar la via de trànsit dels continguts d’un segment d’un conducte (tub digestiu, vas sanguini, etc.).
  3. diagnosi Cadascun dels punts on hom fa l’examen de l’activitat elèctrica d’una part de l’organisme, especialment en l’electrocardiograma.
  4. hidràulica Conducte secundari, o vàlvula que hi és situada, instal·lat en derivació respecte a un altre de principal.
  5. lingüística
    1. En una llengua, procés a través del qual es formen mots a partir d’uns altres de ja existents d’acord amb procediments establerts.
    2. derivació impròpia (o zero) conversió 5.
    3. derivació pròpia Formació de mots mitjançant l’afixació.
  6. en derivació electricitat En paral·lel.