■ derivatiu
| | derivativa

Partició sil·làbica: de_ri_va_tiu
Etimologia: del ll. derivativus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu i masculí Que deriva.
  2. lingüística
    1. masculí En glossemàtica, plerema marginal, homogeni o heterogeni, regit per pleremes centrals.
    2. morfema derivatiu Morfema que, unit a un radical o a un mot, forma un mot derivat.