■ derrota

Etimologia: v. derrotar 1a font: 1460, Roig
    femení
  1. Fugida en desordre d’un exèrcit vençut. La cavalleria posà en derrota les tropes enemigues.
  2. per extensió
    1. El fet d’ésser vençut un exèrcit. La derrota dels catalans i els occitans a Muret.
    2. La derrota de la Lliga en les eleccions del 1931.
  3. marina, marítim
    1. Camí que segueix una nau per anar d’un lloc a un altre.
    2. Carta nàutica.