■ desacostumar

Partició sil·làbica: des_a_cos_tu_mar
Etimologia: de acostumar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Fer perdre un costum. Voldria desacostumar-lo de renegar.
  2. pronominal No pot desacostumar-se de beure.