■ desaferrar

Partició sil·làbica: des_a_fer_rar
Etimologia: de aferrar 1a font: s. XV, Ausiàs
    verb
  1. transitiu Separar (una persona o una cosa) d’allò a què és aferrada.
  2. pronominal Es desaferrà de la barana i caigué.
  3. transitiu marina, marítim
    1. Treure els tomadors i els caps que aferren una vela.
    2. Treure les trinques i les cordes que subjecten alguna cosa.