■ desarrelar

Partició sil·làbica: des_ar_re_lar
Etimologia: de arrelar 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Arrencar de terra (un arbre, una planta).
    2. pronominal Perdre l’arrelament.
    3. transitiu agricultura Arrencar les arrels d’una planta, especialment si pertanyen a l’empelt o a la varietat.
  2. figuradament
    1. transitiu Fer desaparèixer, extirpar (una habitud, una creença, etc., arrelades). Desarrelar un prejudici, una superstició.
    2. pronominal Els mals costums no es desarrelen.
  3. figuradament
    1. transitiu Separar (algú) del lloc on viu, de la seva família, els amics, etc. L’emigració els ha desarrelats.
    2. pronominal Anar-se’n algú de la pàtria o del lloc on té la família, els béns, etc.