■ desatendre

Partició sil·làbica: des_a_ten_dre
Etimologia: de atendre
    verb transitiu
  1. No prestar l’atenció deguda a una persona o una cosa, no ocupar-se’n, negligir-la. Desatendre la feina. Desatendre un ferit.
  2. No fer cas d’alguna cosa, no accedir a una demanda, no escoltar un consell, etc. Han desatès la nostra petició.
  3. No tenir envers algú les atencions, les consideracions o els miraments que caldria. Desatendre els convidats.