■ desbandar

Etimologia: de banda3
    verb
  1. transitiu Fer separar desordenadament (un grup de persones que van plegades, especialment la tropa), tirant cadascú per un costat diferent. Aquell xàfec va desbandar la processó pels carrerons.
  2. pronominal Separar-se desordenadament un grup de persones, especialment la tropa, tirant cadascú per un costat diferent. El front de l’exèrcit es desbandà després de les primeres canonades.